miércoles, 25 de noviembre de 2009

CELEMPUNG

CELEMPUNG:


-Quan parlem del celempung també parlarem del siter.

-És un instrument de corda.

-El nom de "siter" ve de la paraula neerlandesa "Citer", que correspon a la paraula anglès "cítara". El "Celempung" està relacionat amb celempungan Sundanès la forma musical.
-El siter és generalment un peu de llarg i cap en una caixa (la que s'estableix a temps jugat), mentre que el celempung és d'uns tres metres de llarg i es basa en quatre potes, i s'afina una vuitena per sota de la siter.

-Tenen entre 11 i 13 parells de cordes, penjats a cada costat, entre una caixa de ressonància.
-
Les cordes de la siter es juguen amb les imatges en miniatura, mentre que els dits es fan servir per abaixar el so de les cordes si s'arriba al següent, com és típic en els instruments del gamelan.

-Els dits d'ambdues mans s'utilitzen per apagar el so, amb la mà dreta sota de les cordes i la mà esquerra a sobre d'ells.

GAMBANG

GAMBANG:


-Pròpiament anomenat Kayu gambang ( 'gambang de fusta')

-És un xilòfon amb barres de fusta.

-Cada tecla és una nota d’un to diferent


BONANG

BONANG:


-És un recull de petits gongs (a vegades anomenats olles), col·locats de manera horitzontal a les cadenes d’un marc de fusta, ja sigui d’una o de dues files d’ample.


-Totes les calderes tenen un cap central, però al voltant de la baixa els aguts tenen un cap pla, mentre que el més alt, un en arc. Cada un s’ajusta a una alçada específica a l’escala adequada.

-Solen ser colpejats amb pals encoixinats


KEMPYANG I KETHUK

KEMPYANG I KETHUK:


-Aquests dos instruments són interpretats per una mateixa persona.

-Tenen la forma de Bonang, però són col·locats en el seu propi marc.

-És un to més alt (al voltant d’una octava).

-Tots dos tenen un cap central com el Bonang però el Kmpyang té una tapa rodona mentre que el kethuk té la part superior plana.

KENDHANG

KENDHANG:


-És un tambor de dos caps.

-Considerat com un dels principals instruments utilitzats en els conjunts Gamelan de Java i Bali.

-Construït en una varietat de maneres per diferents grups ètnics.
-Es colpeja amb les mans, l'una a cada costat i asseguts a terra.

KENONG

KENONG:


-És una mena de gong que es diferencia perquè es col·loca en el seu costat i és aproximadament tan alt com ample.

-És similar al bonang, kempyang i ketuk.

-Són generalment molt més grans que qualsevol d’ells.

-El to és força alt tenint en compte la seva grandària, i el seu so destaca pel seu timbre únic.


http://www.youtube.com/watch?v=qBGqZm1osIM

KEMPUL

KEMPUL:


-Tipus de gong penjat.

-Té una superfície plana amb una barbeta que sobresurt en el centre.

-Les mides són diferents, i aquestes produeixen diferents tons. La mida més petita produeix el to més alt i el més gran produeix el to més baix.

GONG

GONG:


-Instrument musical que pren la forma d'un disc de metall pla, normalment de bronze.

-Es colpeja amb un mall.

-La majoria tenen una elevació al centre, situant el punt on s’ha de colpejar, que aquest serà el punt d’origen de la vibració que genera el so.

SULING

SULING:


-És una flauta.

-Està feta de bambú, un llarg tub de bambú amb una superfície que té molt fina.

-El cap és un cercle amb una banda prima de rattan per produïr la vibració de l’aire.


http://www.youtube.com/watch?v=eWRHVorvE1k

SLENTHEM

SLENTHEM:


-Part de la família del Gender.

-Joc de claus de bronze que comprèn una sola vuitena.

-Claus: suspeses per cordes de cuir.

-L’instrument es toca en colpejar les tecles amb una maça (anomenada Tabuh), que té un mànec curt i un disc de fusta fina en el tall de tela o goma.

-Una mà queda lliure per abaixar el so de les notes.

-És un instrument de baix to.

GENDER

GENDER:


-Tipus de metal·lòfon.

-Té entre 10 i 14 barres de metall afinat.

-Està recolzat sobre un ressonador de bambú o metall.

-Cada tecla és una nota d’un to diferent.

-Sovint s’estén una mica més de 2 octaves.

-Existeixen 5 notes per octava (així doncs té les 7 notes de l’escala).


http://www.youtube.com/watch?v=AILyFuGuYKM

REBAB

REBAB:


- Instrument de corda.

- Consta d'un cos petit i polit.

- El front es cobreix en una membrana com el pergamí.

- Es manté vertical, recolzant-se a la falda o al terra.

- L'arquet és més corbat que el del violí.

- L'intèrpret de rebab indica canvis entre seccions d'una peça i una peça nova.

http://www.youtube.com/watch?v=RtE0DquEeAA


SARON

SARON:


-És un instrument musical que consta de set barres de bronze situades a la part superior d'un marc de ressonància (rancak).

-Mesura al voltant de 20 cm (8 polzades) d'alt.

-Es toca assegut.


miércoles, 18 de noviembre de 2009

INTRODUCCIÓ

Benviguts i benvingudes al bloc de Gamelan.

La nostra intenció és que us endinseu en aquest món i que conegueu bé la música d’Indonèsia.

Per situar-vos, en primer lloc us parlarem una mica del context geogràfic, les arts i els seus habitants, i tot seguit la música en concret.

Esperem que us interessi i que apreneu molt!



Olga, Marina, Laura i Cristina

LES ARTS A INDONÈSIA



La música, el ball, el teatre i les arts visuals són tots els elements indispensables a les cerimònies i rituals d’Indonèsia. Aquests elements no s'han de considerar com activitats separades, sinó cada una amb el seu propi entrenament, com a l'Oest.

Tots ells serveixen a les cerimònies especials que marquen els moments més significatius de la vida com són el naixement, el matrimoni i la mort.

A més a més els temples i els patis tenen actes especials al calendari que demanen elaborar interpretacions.

La interpretació de la música, la dansa, etc. varia segons la illa o la regió d'aquest gran país i es poden incloure danses de tranc, balls de màscares, jocs d'ombres, teatre amb titelles basats en els ancestrals contes indis i de l’ illa de Java.

EL MÓN DE LA MÚSICA


La música es considera com un element on tothom hi participa. Els nens l'aprenen des de petits mirant i escoltant durant els assajos. S’aprèn de forma estricta, memoritzada i a vegades ensenyant-la de generació en generació sense ni tan sols escriure-la.

Les mateixes peces consisteixen en una sèrie de patrons fixats que cada instrumentalista ha d’aprendre. Alguns d’ells es decoren o es fan més bells d’acord a unes regles estrictes deixant una petita zona per a improvisació o canviant-los sobre la marxa.

Aquests patrons es comparteixen entre diversos conjunts d’instruments fent-los heteròfons; això és una textura amb diverses parts que a vegades s’enfronten i a vegades treballen juntes. L’afinació global dels instruments assegura que el resultat soni bé.

HABITANTS D'INDONÈSIA


La gran població i la varietat de les illes produeixen diversos estils de vida a Indonèsia. Hi ha un estil de vida urbà, metropolità o de ciutat, especialment a llocs com Jakarta, la capital d’Indonèsia. Java crea feines al comerç de manufactures i totes les altres indústries que el serveixen. El petroli és l’exportació principal d’Indonèsia.

La major part de la població viu al camp i treballen en granges de diversos tipus. Sovint conreen arròs o blat, però també altres cultius incloent el cafè, el te o espècies.

Aproximadament el 90% de la població d’Indonèsia segueix la religió de l’Islam, convertint-se així en la nació islàmica més gran del món. Hi ha un nombre baix de cristians, budistes i hindús. Molts habitants de la illa de Bali son seguidors de la religió Hindú. Els costums locals i les creences, poden variar d’una illa a l’altra.

Els llaços familiars són importants en la vida d’Indonesia, reflexada en el fet que diverses generacions sovint viuen a la mateixa casa.

Hi ha temps per la relaxació.

La música occidental popular és escoltada amb freqüència degut a l’augment i la millora de la tecnologia i les comunicacions.

Malgrat això, la gent encara gaudeix preparant-se per les cerimònies i festivals, que s’inclou la música que s’assaja.

INDONÈSIA: CONTEXT GEOGRÀFIC



La República d’Indonèsia està formada per aproximadament 13.000 illes de diferents mides, entre Malàisia i l’extrem occidental nord d’Austràlia.

Algunes de les illes més grans són Java, Sumatra i Sulawesi. Les mes petites inclouen Bali, Sumba i Flores.

L’equador passa a través d’Indonèsia produint un clima tropical amb vegetació exuberant, boscos tropicals i volcans en activitat.

Dels 160 milions d’habitants, la majoria viuen a Java i Bali. Ambdues illes tenen terres fèrtils, i un paisatge preciós molt popular com a destí de turistes.

viernes, 6 de noviembre de 2009

EL GAMELAN

El gamelan està compost principalment per instruments de percussió: timbales de bronze, gongs, xilòfons, tambors i plats. També podem trobar instruments de corda i vent com flautes.
L’afinació de cada gamelan és diferent per evitar que es puguin intercanviar els instruments d’un gamelan a un altre.

Els instruments que formen el gamelan tenen una col·locació determinada.

Parts del gamelan

Els músics toquen parts entrellaçades, conegudes com “ kotekan”, que requereixen d’una gran cooperació i sentit del ritme.
El kotekan es divideix en dues parts més denominades “ nyangsih” i “ polos”.
El nyangsih té el seu accent principal en la part dèbil mentre que el polos el té en la part forta del compàs.
Encara que cada gamelan es diferencia lleugerament dels altres, tots tenen la mateixa organització basada en diferents grups d’instruments amb unes funcions orquestrals concretes.
També cal destacar que els instruments que formen el gamelan tenen una col·locació determinada igual que els instruments de l'orquestra simfònica tenen la seva.


Materials

El més utilitzat és el bronze però pot ser substituït per altres materials com el ferro, fusta o bambú.

EDUCACIÓ

L’ensenyament és obligatori des del 6 anys.

El mètode d’ensenyament del país segueix el sistema holandès amb un programa de secundària dividit en matemàtiques, llenguatge i ciències econòmiques.

El 74% dels indonesis de 15 anys o més saben llegir i escriure.

Milions de alumnes l’any 1980

Primària

Secundària

Universitat

26’7

8’9

1’2